carabruta_header_pxlr_ps

“A

nar de cara bruta” era anar col·locat en l’argot d’aquells músics pioners, aquells irrepetibles éssers humans que el Gato havia reclutat per la seva incipient aventura en solitari, les primeres cançons “llatines”, les primeres rumbes, deixant enrere la motxilla del pop rock anglo.

Irrepetibles també són els primerencs músics “laietans”, xavalets que es van apuntar a aquest viatge cap a la llatinitat.

Si ara encara està tot per fer, imagineu-vos a l’any 1976, tots donàvem els primers passos en això dels “cueros” i els “ferros” i en aquesta mena de llibertat vigilada a la que ens ha portat la merdosa transició que s’iniciava en aquells dies.

De fet el Javier va fer un salt mortal sense xarxa amb aquell repertori, ni ell ni ningú sabia que passaria, però a tots ens captivaven les cançons i vam pujar a la seva barca.

Tot el bagatge de música d’arrel, de country, de blues, tango, soul, funky i rock&roll va diluir-se en la música afro-llatina i d’una manera natural i lògica en la dels gitanos catalans, que eren més a prop.

La gravació va ser iniciàtica en molts aspectes, és evident que s’obria un nou camí i la banda que va materialitzar i enriquir les magnífiques cançons que havia escrit el Gato, estava formada per un munt de generacions diverses. Els antics precursors de les essències afro llatines, els primers cultivadors laietans del gènere i els més joves, però ja experimentats percussionistes que també havien abraçat la religió de la “clave” i els tambors.

El disc es va gravar als estudis de la Belter a Barcelona i va ser produït per Jordi Vendrell (D.E.P.), gravat pel tècnic Jesús Salgado i, com ressalto constantment, va posar en contacte uns “fitxes” de molt “cuidado”, Allà vaig conèixer el magnífic pianista Papa Cunill, que va dirigir musicalment la gravació, el Josep Lluis Soler (Beethoven), Miquel Rubió, “Manzanita” i el que esdevindria un gran amic el percussionista brasiler “Papi” Nilton, tots ells amb un curriculum espatarrant, El Cunill havia estat amb Peret i Sara Montiel. El Beethoven amb La Trinca, Peret, Madera Antillana i Sonora Trinidad. Miquel Rubió, un dels poquíssims baixistes d’aquest país que podia tocar aquesta música, “el Papi, havia vingut a Espanya amb la Lecuona Cuban Boys (Amb Bebo Valdés i cia) i va tocar amb Lorenzo González, Lucho Gatica i d´altres.

Tots ells eren músics experimentats que havien estat a Amèrica, havien tocat amb cubans i sabien de que anava la cosa, van ser fitxats per arrodonir la barreja que volia el Gato i per recolzar el petit grup sobre el que s’havia construït el repertori, Luigi Cavanach, que havia estat a Màquina!, primera guitarra i arranjaments, Víctor Cortina (Secta Sónica) segona guitarra i arranjaments, Quino Béjar (Rambla, Blai Tritono, Sisa,) bongo i palmes, Jordi Vilella (D.E.P) (Secta Sónica) pailes, bateria i palmes i Manel Joseph (Dos+Un, O.Plateria) segona veu, palmes, percussió i jaleos.

En temes concrets van afegir-se, Eliseo Parra, Tete Matutano, Enric Borau i Ia Clua (Coros a “Que rama más mala” i a “Ja soc aquí”), Xavier Batllés (bandurria a “Nygo Nyago” i a la “descarga”).Javier Martínez, bateria del popular grup del primer rock argentí, Los Beatniks, que el Gato admirava des de jovenet, va tocar el bongó marroquí a “Sabor de barrio”.

A la “descarga” també hi van ser el colombià Jairo Gómez amb el güiro i “El Tete” amb la “clave”.

Tot aquest personal sota la visió i la sensibilitat artística del Gato, va cuinar aquells textos, melodies i acords que ell s’havia inventat, aconseguint un coixí on la seva veu aspre i una mica nassal, hereva del rock&roll i el Rhitym&blues es passegés com “gato por su casa”.

Ah, si, i tots de “cara bruta”.

Manel Joseph. Novembre 2015.

cuadernillo_derecha

cuadernillo_izqda

retall_diari_1

Per a reproduir els temes, heu de tenir compte a Spotify i tenir l’aplicació instal·lada. Spotify és gratuït encara que hi ha l’opció de compte Premium, sense publicitat. En el següent enllaç us podeu donar d’alta i descarregar l’aplicació.

 

Ja sóc aquí

(Xavier Patricio Pérez)

Ja sóc aquí ja he vingut amb la Rumba,
I ningú m’ha demanat que vingui
m’he escollit sol entre altres rumberos
molt millors en les pells i en els ferros.

Ja sóc aquí ja he vingut amb la Rumba,
amb un “rollo” terrible i salsero,
salta a la vista farem un gran ball.
La pista plena en el centre gallego.

Ja sóc aquí ja he vingut amb la Rumba
La, le, la, lailo…
la, li, lo, la…

Ja sóc aquí ja he vingut amb la Rumba
Cutxacapumba que pumba que txaca.

Ja sóc aquí ja he vingut amb la Rumba.
Un peu aquí l’altre peu a la tomba.
Per pena vostra no he vingut abans,
però sóc aquí per tornar-vos tarumbes.

Ja sóc aquí tinc carnet de rumbero
expedit al cuartel de bomberos,
pero em van fer fora per encendre focs,
la meva Rumba incendiava traseros.

La balsa

(Litto Nebia)

Estoy muy solo y triste aquí en este mundo abandonado,
tengo una idea ya de irme a un lugar que yo más quiera,
me falta algo para ir pues caminando yo no puedo
construiré una balsa y me iré a naufragar.

Tengo que conseguir mucha madera,

tengo que conseguir de donde pueda.
Y cuando mi balsa esté lista partiré hacia la locura,
con mi balsa yo me iré a naufragar.

Tengo que conseguir mucha madera,
tengo que conseguir de donde pueda.
Y cuando mi balsa esté lista partiré hacia la locura,
con mi balsa yo me iré a naufragar.

Con mi balsa yo me iré a naufragar,
con mi balsa yo me iré a naufragar,
con mi balsa yo me iré a naufragar,
con mi balsa yo me iré a naufragar.

A naufragar…
a naufragar…
a naufragar…

Viejos automóviles

(Xavier Patricio Pérez)

En la montaña que está junto a la ciudad
unos amigos se reúnen cada noche
en una cueva que se extiende subterránea
y es el refugio de una vieja amistad.

Los grandes planes que ellos hacen cada noche
llevan a cabo en la más negra oscuridad
vigilando, siempre huyendo, despistando,
los amigos son y están, son la verdad.

Si la existencia no depara otro destino
es bueno hacer lo que siempre has conocido,
otro día, otra mañana, ir adelante,
nunca se cambia, nunca te dejan tranquilo.

Y si el silencio rompe en la noche una sirena
es el final, ya no se pasará más miedo.
Viejos automóviles a un solar secreto
y con los amigos largos meses al destierro.

S.O.S.

(Xavier Patricio Pérez)

Yo no quiero que me salven,
yo no quiero que me adhieran,
que me metan en su guerra
redentora y justiciera. (Bis)
Sus poetas y campeones
indican siempre el camino
en mil discursos, siempre aburridos
Qué feos y qué infalibles
son sus mejores amigos.

Qué tristeza comunican
sus palabras y promesas,
sus fatídicos presagios
y sombríos horizontes (Bis)
que meten en su programa
y venden envuelto en miedo.
Oportunismo, intriga y rencor,
que nunca se esperen nada
de este infeliz máximo traidor.

Yo no quiero que me enseñen el camino conveniente,
que se guarden sus favores y el poder correspondiente.
Que me borren de su lista de europeos elegantes
detectives de la vida y farsantes responsables.
Están todos repetidos y piensan todos igual
sobre materias que nunca entienden.
Qué poco que se divierten, no entienden nada de nada.

Sálvese, sálvese, sálvese quien pueda.
Antes de que nos devoren el coco
y pierda la vida entera.
Sálvese, sálvese, sálvese quien pueda.
Antes de que todos mudos
vivamos tristes un orden nuevo.

S.O.S. socorro urgente
el mundo en manos de delincuentes
S.O.S. socorro urgente
en armas tiende su contingente
S.O.S. socorro urgente
qué se han creído los repelentes.

Qué rama más mala

Sabor de barrio

(Xavier Patricio Pérez)

Distante en el recuerdo, perdido en la memoria,
guarda un ritmo la especie que siempre es natural,
que es grato su recuerdo, sincero y espontáneo,
ruido de cuero y caños, SABOR DE BARRIO.

El tiempo que separa la música inspirada
del género que hoy llaman falsamente popular
ha hecho que olvidemos el verso con sentido
del rico árbol latino, tesoro antiguo.

Sabor de barrio, tesoro antiguo
borsa de rioba, comusi colo,
dequera, dequera el swing vetusto
tango, milonga, candombe y rumba.

Si con el alma abierta se deja hablar al cuerpo,
en un idioma propio que resulta familiar,
ruge desde dentro el pulso de la sangre,
la rabia y el orgullo, siglos de hambre.

Sabor de barrio, tesoro antiguo
borsa de rioba, comusi colo,
dequera, dequera el swing vetusto
tango, milonga, candombe y rumba.

Rumba de Barcelona

(Xavier Patricio Pérez)

La Rumba que coneixem
no és de la Xina ni del Japó.
La nostra Rumba de Barcelona
està marejada de voltar el món.
La nostra Rumba de Barcelona
està marejada de voltar el món.

La Rumba neix al carrer
filla de Cuba i d’un gitanet.
La Rumba neix al carrer
filla de Cuba i d’un gitanet.
I sa germana que és l’Havanera
viu gronxadeta entre mariners.
I sa germana que és l’Havanera
viu gronxadeta entre mariners.

Somorrostro, Bon Pastor,
Hostafrancs, la Guineueta,
Sans, Carmelo, Guinardó,
Poble Sec, Barceloneta.

Meridiana, Hospitalet,
Sant Adrià, Verdum, Roquetes,
Vall d’Hebron, Les Corts, Sagrera,
Horta, Coll, Trinitat Vella.

La nena té un ritme inquiet
penja el compàs i belluga els peus.
La nena té un ritme inquiet
penja el compàs i belluga els peus.
I sa família de ritmes guapos
viuen contents en el estranger.
I sa família de ritmes guapos
viuen contents en el estranger.
La Rumba neix al carrer
filla de Cuba i d’un gitanet.
La Rumba neix al carrer
filla de Cuba i d’un gitanet.
I sa germana que és l’Havanera
viu gronxadeta entre mariners.
I sa germana que és l’Havanera
viu gronxadeta entre mariners.

El Candombe a l’Uruguai,
la Milonga és argentina,
el Bolero mexicà
i la Plena que és boricua.
Fabricant el Uauancó
que és un ritme de New York,
neix un boogaloo simpàtic
que el un ritme més mafiós.
Somorrostro, Bon pastor,
Hostafrancs, la Guineueta,
Sans, Carmelo, Guinardó,
Poble Sec, Barceloneta.

Meridiana, Hospitalet,
Sant Adrià, Verdum, Roquetes,
Vall d’Hebron, Les Corts, Sagrera,
Horta, Coll, Trinitat Vella.

Camp de l’Arpa, Montjuïc,
Born, la Mina i Sant Andreu,
el Morrot per allà Can Tunis,
Zona Franca i Poblenou,
Santa Eulàlia, Casc Antic,
Clot, el port i la Verneda.
Gràcia rei de tots els barris
de la festa i del sabor.

Nyigo Nyago

(C.Giménez, Xavier Patricio Pérez, M.Joseph)

Óigame su programa es muy malo,
ese viaje no interesa en absoluto,
es un desfile de figuras decadentes
que no interesan nada a los televidentes.

Hay que ver como se gasta usted la pasta,
como tima al personai impunemente
en una prueba de valor y resistencia,
al que el poder semanalmente los somete.

Nyigo, nyago play-back y un gusto fatal,
es un bodrio antiguo y antinatural.

Sea un poco compasivo con la gente.
Sus humoristas y atracciones son de pena.
Haga el favor de retirarse cuanto antes,
no nos castigue más con sus nuevos talentos.

Es un caos desastroso y aburrido
es la honda más pasada del planeta,
es una muestra de desidia y abandono
Ay que desastre, que delirio, que vergüenza.

Una fauna de corbatas gigantescas
se amontonan cada jueves en su estudio.
Más de mil focas con micrófono portátil,
que le contestan siempre a usted
de un modo fácil.

Nyigo, nyago play-back y un gusto fatal,
es un bodrio antiguo y antinatural.


Xavier “Gato” Pérez: Voz
Manel Joseph “El Trilla”:   2ª. Voz, coro, locutor, percusión y Mula Francis.
Lluís Cabanach: Gguitarra flamenca
Josep Cunill: Piano acústico Fender 73 Elka, moor percusión
Miquel Rubio: Bajo
Quino Béjar: Bongo, palmas
Víctor Cortina: Guitarra flamenca, guitarra portuguesa
Jordi Vilella: Timbales, batería, palmas, percusión

Han colaborado:
Luigi
Javier Martínez: Bongo tabla en “Sabor de barrio”
Josep Lluís Soler “Beethoven”: Piano Honky Tonk en “La Mundial”
Manzanita: Guitarra flamenca en “La Mundial”
Niltar: Conga y charles
Xavier Batllés: Bandurria, cuatro en “Nnigo Nyago”
Jairo Gómez: Quila en “La Mundial”
El Tete: Clave en “La Mundial”
Eliseo Parra, El Matutano, Enric Bozas, Ia Clúa: Coro en “Que rama más mala”


Ja soc aquí – Rumba (Xavier P. Pérez – Manel Joseph)
La Balsa – Rumba Rock (Tanguito – Litto Nebia)
Viejos automóviles – Rumba (Xavier P. Pérez)
S.O.S. – Rumba catalana (Xavier P. Pérez)
Que rama más mala – Rumba plena (Canario Giménez, Xavier P. Pérez, M. Joseph)
Sabor de barrio – Milonga (Xavier P. Pérez)
La rumba de Barcelona- Rumba (Xavier P. Pérez)
Nyigo Nyago – Apalanque (Xavier P. Pérez, M. Joseph)
La Mundial – Descarga rumbera (J. Cunill, Xavier P. Pérez, J.L. Soler)


Producido por Jordi Vendrell
Dirección musical: Josep Cunill
Arreglos de guitarra: Lluís Cabanach, Gato Pérez, V. Cortina
Técnico de grabación: Jesús Salgado

Grabado en los estudios Belter- Barcelona entre febrero y marzo del 1978
Cubierta o funda o tapa o portada: Carlos Pazos
Fotografías: Colita

Distribuido por Discos Belter, S.A.